Històric

Trilogia de Mozart

Trilogia de Mozart

Deixa una opinió
Trilogia de Mozart

La companyia Dei Furbi sota la direcció de Gemma Beltran, continua la recerca de llenguatge escènic poètic, líric i visual (sempre salpebrat amb bones dosis d’humor) amb una combinació de teatre i música a partir de la síntesi de les tres operes que van crear conjuntament Mozart i Da Ponte.

 

Una interpretació molt lliure de la trilogia més famosa en la història del gènere operístic: Les noces de Fígaro, Don Giovanni i Così fan tutte.

La companyia Dei Furbi sota la direcció de Gemma Beltran, continua la recerca de llenguatge escènic poètic, líric i visual (sempre salpebrat amb bones dosis d’humor) amb una combinació de teatre i música a partir de la síntesi de les tres operes que van crear conjuntament Mozart i Da Ponte.
Aquesta coneguda trilogia va ser produïda poc abans de la revolució francesa amb un mateix propòsit: fer una critica a la particular deshumanització que provoca l’ús i abús dels privilegis de l’aristocràcia. En el conjunt d’aquestes obres, els personatges femenins, son considerats com un objecte en el seu sentit més ampli: sexual, econòmic i jurídic.

La pràctica constant de cosificació del esser humà transforma als que ho infligeixen en objecte de si mateixos....

Al voltant de la narració d’aquesta atrevida proposta, giren uns personatges que s'agiten entre els extrems de la tragèdia i la comèdia. Des de una mirada lúdica i darrera una aparença bufa, travessen la trilogia representant l'atzarosa fragilitat de la condició humana.

Trilogia Mozart -Così fan dei Furbi, és el vuitè espectacle de la companyia que segueix fidel a l’elementalitat del carnaval, a l'encant i la bellesa dels seus simples mitjans humans i tècnics i, per sobre de tot, a la perspectiva que ofereix la pràctica teatral relacionada amb la tradició de l'actor com a centre, subjecte i objecte de l'acció dramàtica.

 

Sinopsi

 

Una galeria d’art es l’espai a on els joves personatges de l’opera de Così fan tutte es passegen feliçment tot admirant una peça d’art interactiva que recorda una faldilla gegant. Aquests joves enamorats es “trencaran” al caure en el parany que els prepara el propietari de la galeria Don Alfonso, posant de manifest la fragilitat de les seves relacions amoroses.

La narració continua a traves de l’obra interactiva que passa a ser habitada per l’opera de Don Giovanni. Com tothom sap, Don Giovanni fuig amb el seu criat després d’haver forçat a “Doña Anna” i assassinat al seu pare. Poc després apareixen “Doña Elvira, Masetto i Zerlina” que en un joc escènic ens portaran a un episodi de “teatre dins teatre”: quan haurien de ser les festes de prometatge dels camperols de l’opera de Don Giovanni, aquests camperols presenten com espectacle Les Noces de Figaro. El personatges de l’opera de Don Giovanni es presten a representar el personatge simètric quals correspon dins Les Noces de Figaro. Acabat l’espectacle els camperols tornaran al món de Don Giovanni.

Com diu la cançó final: qui la fa la paga i Don Giovanni acabarà engolit per l’infern, en un cant a la vida i a la llibertat.

Cosi fan tutte, estrenada el 26 de gener de 1790

Mozart va capgirar els prejudicis lúdics del llibret per desenvolupar, darrera la trivial aparença de l'òpera bufa, una amarga al·legoria sobre la relativitat universal dels sentiments.

Les noces de Fígaro, òpera estrenada el 1786. Les noces de Fígaro va ser el resultat de convertir en òpera la comèdia de Beaumarchais, una obra amb fama de revolucionària i subversiva.

Don Giovanni, estrenada el 1787 per encàrrec dels burgesos de Praga, amb el clar propòsit de fer una dura critica privilegis de l’aristocràcia.
 

Fitxa artística

 

Dramatúrgia i direcció Gemma Beltran
Arranjaments musicals Paco Viciana
Coaching de veus David Costa i Armando Grebol
Il·luminació David Bofarull
Espai escènic i vestuari Ramon Ivars i Gemma Beltran
Intèrprets Robert González, Marc Pujol, Queralt Albinyana, Anna Herebia i David Marcè
Intèrprets en alternança: Toni Vinyals i Albert Mora
Ajudant a la direcció Boris Daussà
Disseny de imatge Wave Cap
Fotografia Caroline Morel Fontaine
Realització vestuari Elisa Echegaray i Anna Chwaliszewska
Coordinació del projecte i de producció excecutiva Marta Riera i Maria G. Rovelló
Cap tècnic David Bofarull i Javier Muñoz
Producció Baubo SCCL

Amb la col·laboració de TEMPORADA ALTA, ATRIUM Viladecans, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Institut Ramón Llull

Agraïments Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, Institut del Teatre de Barcelona,Teatral.net, Josep Maria Martí, Claudio Zulian, Alberto Fregenal, Mabel, Montse Guallar, Marta Figueras, Roger Julià, Dietrich Grosse, Oscar Merino i Michel Fessler.

Llegir més
Asufre

Asufre

Deixa una opinió
Asufre

Una particular interpretació de l'estructura del cabaret literari amb fragments revisitats d'autors seleccionats i materials de l'actualitat, posats en acció amb una gran vis còmica.

1er premi XIV "Certamen Nacional de Directoras de Escena de España"  2011

Quatre personatges a "porta tancada" creen una tensió absurda i realista, còmica i profundament humana a través dels "cercles de l'inframon".

Una particular interpretació de l'estructura del cabaret literari amb fragments revisitats d'autors seleccionats i materials de l'actualitat, posats en acció amb una gran vis còmica.

Teatre dins el teatre on el ball, la música, la poesia i la paròdia prenen forma guiats per l'humor i el ritme, en un ventall de recursos actorals que van de la dansa i el gest virtuós al cant i a la interpretació.

Una sàtira plena dels efectes de l'humor, amb una estructura que reinterpreta el cabaret i parla amb la seva força endimoniadament còmica.

A vegades una visió de l'infern com a societat organitzada, un quelcom a veure, i si es pot, a entendre, d'altres com un lloc retret, generalment subterrani, on hom guarda coses que no convé que siguin a l'abast de tothom..., d'altres un carnaval que no s'atura.

 

Fitxa artística

 

Dramaturgia i direcció Gemma Beltran
Intèrprets Marc Vilavella 
Oscar Bosch
Robert Gonzlalez
 David Marcé
en alternança amb 
Toni Vinyals, Jordi Llordella i Marc Pujol
Il·luminador David Bofarull
Escenografia i vestuari Ramón Ivars
Ajudant de direcció Roger Julia
Realització vestuari Leo Quintana
Arranjaments musicals Marc Sambola Manyé
Fotografies Juan Carlos García

Textos de referència:
DIVINA COMÈDIA-INFERN- Dante Alighieri
A PORTA TANCADA- Jean Paul Sartre
INFERNO - August Strindberg
EL PROCÉS - Kafka
EL DOCTOR FAUST - Marlowe
FAUSTO - Goethe
DITES I ACUDITS POPULARS
RECULL D'ENTREVISTES: QUÈ ÉS PER A TU L'INFERN?

Llegir més
Els Homes de Shakespeare

Els Homes de Shakespeare

Deixa una opinió
Els Homes de Shakespeare

En una combinació de teatre de l'absurd i Shakespeare, tres personatges deixen endevinar, la relació entre les situacions pròpies dels clowns i la de l'home abandonat al seu destí. Una creació que pren forma, a través de fragments escollits de l'obra de Shakespeare, posats en acció; creant una tensió entre absurda i realista, còmica i profundament humana.

Guardonat amb el tercer premi a la millor direcció del XIII Certamen nacional para directoras de escena de Ciudad de Torrejón de Ardoz 2010

Hereva de la tradició irreverent i procaç de la comèdia, la companyia Dei Furbi aborda amb humor i ritme, la fràgil relació entre la realitat i la ficció, i com a rerefons, el segle XXI.

En una combinació de teatre de l'absurd i Shakespeare, tres personatges deixen endevinar, la relació entre les situacions pròpies dels clowns i la de l'home abandonat al seu destí. Una creació que pren forma, a través de fragments escollits de l'obra de Shakespeare, posats en acció; creant una tensió entre absurda i realista, còmica i profundament humana. Una peculiar visió, en la qual els intèrprets són homes que intercanvien el gènere,segons el personatge que representen; tal i com succeïa en els temps de Shakespeare, quan les dones tenien prohibit per llei pujar a un escenari.

L'espai es dibuixa amb les primeres paraules dels personatges que senyalen el final d'un camí, davant d'una via fèrria i lluny d'un quotidià perdut.
Sostenen un diàleg divertit i espontani, el provoquen; inventen les accions més absurdes a partir de fragments de l'obra de Shakespeare.
L'humor i el ritme els allunyen del seu destí immediat.
Els jocs i les accions que realitzen, davant del famós tema del theatrum mundi, són els propis de la comèdia, dels bufons-clowns, en un ventall de recursos actorals que van de l'esgrima al cant, acompanyats per la música dels violoncel·listes que s'incorporen a l'acció.

Obre l'acte únic el joc de les corones (barrets) arriba pur quan se les intercanvien mecànicament tots tres, tot jugant a ser els reis destronats o assassinats.
Apareixen els enamorats de Somni d'una nit d'estiu, les famílies enfrontades “Montagut i Capulet”. El Mercader de Venècia reclama justícia. Macbeth veu com es mou el bosc de Birmang. Apareix el mocador que Otel·lo va regalar a Desdèmona. Cantan el “Menú” de Titus. Caliban fa sentir la seva veu i Hamlet anuncia el final d'Elsinor mentre un duel d'esgrima evidencia que “la resta és silenci”.
 

Fitxa artística

 

Dramatúrgia, espai escènic i direcció Gemma Beltran
Intèrprets Òscar Bosch, Robert González, Marc Vilavella / Toni Vinyals (en alternança)
Violoncel·listes Nerea de Miguel, Sara Guri, Romain Boyer, Maria Bou (en alternança)
Il·luminador David Bofarull
Drmatúrgia, espai escènic i direcció Gemma Beltran
Vestuari Ramon Ivars
Realització vestuari Elisa Echegaray
Ajudant de vestuari Priscila Roca i Anna Ribera
Ajudant a la direcció Roger Julià
Assessor esgrima Pere Sais
Fotografies: Juan Carlos García
Cap tècnic: J.L. Gascón
Fragments, traducció Salvador Oliva
Músiques i cançons
Shakespeare Songs
How should I your true love know
Si Dolce è'l Tormento de Monteverdi
Contrapunto Bestiale de A. Banchieri
Menuetto i Mosquito Dance de Béla Bartok
Duo G-Dur de F. Couperin
Sonata in G-Dur, 2 de Domenico Gabrielli
Henri de Luciano Berio
Producció Baubo SCCL

Amb la col.laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; ICIC Institut Català de les Indústries Cultural

Agraïments: Claudio Zulian, Ignasi Potrony / Lanonima Imperial, Jorge Bernardez, Josep Mª Marti, Montse Guallar, Alberto Fregenal, Chistian Atanasiu, Joan Sans, Teatral.net, l’Institut del Teatre de Barcelona, Elia Corral, Anna Sahun, Ester Cort, Eva Cutura, Sandra Monclus,Marc Vilavella, Santi Monreal, Dafnis Baduf, Laura Lopez, Anna Coll.

Dossier ENG
Download
Fotografies
Download
Dossier CAT
Download
Dossier ES
Download
Llegir més
L'Illa dels Esclaus

L'Illa dels Esclaus

Deixa una opinió
L'Illa dels Esclaus

Adaptació de l’obra de P. Marivaux (França, 1725)
Marivaux amb el seu peculiar estil narratiu va oferir un minuciós retrat de la classe mitja francesa del segle XVIII, que avui, ben bé podria ser el nostre.

L’illa dels Esclaus. Adaptació de l’obra de P. Marivaux (França 1725)

Ificrates i Arlequí el seu criat, junt a Eufrosina i la seva criada Cleantis, han naufragat i es troben en una illa dominada per esclaus alliberats.
Obligats a acceptar les seves lleis, els patrons seran esclaus i els criats seran els nous amos.

Una metàfora sobre la corrupció inherent als mecanismes del poder a traves dels esclaus de l'illa de Marivaux (esclaus alliberats), que suplanten en aquesta obra el paper dels seus Senyors.

Una comèdia francesa impregnada de la tradició de la Commedia dell'Arte italiana.
Un joc escènic que enllaça les qualitats del teatre francès de Marivaux amb la tradició del teatre italià del renaixement.

Una peça imminentment social i sorprenentment actual, on els aristòcrates insisteixen en els seus jocs de saló i els criats segueixen seduint amb astúcia verbal.
 

L’illa dels Esclaus es va estrenar el 9 setembre del 2006 a la FIRA DE TARREGA

 

Fitxa artística

 

Arlequí Toni Vinyals i Robert Gonzalez (en alternança)
Ificrates Òscar Bosch
Cleantis Anna Coll
Eufrosina Laura López
Trivelí Dafnis Balduz
Violoncel·lista Nerea de Miguel
Il·luminació Albert Faura (a.a.i.)
Assessor de vestuari Ramon Ivars
Assessor de moviment Pawel Rouba

Adaptació, dramatúrgia, espai escènic i direcció Gemma Beltran (gb)   

Fotografies Ros Ribas
Ajudant de producció Maria del Pozo

Producció Baubo SCCL
Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Fragments al violoncel d’obres de Frescobaldi, Vivaldi i Boccherini

Cançons a quatre veus:
Tout l'univers obeit a l'amour de Michel Lambert transcripció de Jordi Arquimbau, amb la col·laboració de Joan Sans

Llegir més
Tocata i Fuga

Tocata i Fuga

Deixa una opinió
Tocata i Fuga

Una comèdia deliciosa, basada en el conflicte amorós que com bé sabem, no s’acaba mai. A Tocata i Fuga, els enganys i les falses identitats són els embolics que donen forma a la trama.

Tocata i fuga

Seguin amb l’estil renaixentista de “La Commedia dell’Arte“ aquesta és una comèdia deliciosa, basada en el conflicte amorós que com bé sabem, no s’acaba mai. A “Tocata i Fuga”, els enganys i les falses identitats són els embolics que donen forma a la trama.

Un Joc a través del desig, l’amor-passió, la seducció, la gelosia, la frustració sexual, l’enveja, les formes pertinents, .... no faltarà l’elixir d’amor que junt amb una llei d’abstinència sexual farà que tothom acabi a les masmorres .... L’engany descarat i l’acudit agosarat seran per una estona la norma davant la gran força que mou el món, el desig i la passió amorosa.

Tocata i fuga es va estrenar el dia 10 de febrer de 2004 al Jove Teatre Regina de Barcelona

 

Fitxa artística

 

Cortesà Teador Òscar Bosch
Zania Elia Corral
Princesa Isotta Ester Cort
Zerlina Casta Divina Eva Cutura
Cavaller Tristan Joan Carles Martel i Robert Gonzalez (en alternança)
Cortesà Fidelio Santi Monreal
Noble Orlando Anna Sahun
Capitano “Altius-Fortius-Citius” Toni Vinyals i Robert Gonzalez (en alternança)

Mascares Stefano Perocco
Pantomima i combats Pawel Rouba
Il·luminació J.L. Gascón
Vestuari amb la col·laboració de Ramon Ivars
Fotografies Ros Ribas

Dramatúrgia i direcció Gemma Beltran (gb)

Producció Baubo SCCL

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Cançons a tres i cinc veus a capel·la:
Un giovane e il suo dolce amor. Thomas Morley 1603
Il zambaione musica. Introduzione. A. Banchieri, 1592
O mio bene. Claudio Monteverdi 1643

Llegir més
Divertimento

Divertimento

Deixa una opinió
Divertimento

Un joc atrevit que va de l’absurd a les befes i on la fortuna i l’amor s’enfronten, amb exaltació i enginy, a l’odi i la dissort.

Divertimento, un joc atrevit que va de l’absurd a les befes i on la fortuna i l’amor s’enfronten, amb exaltació i enginy, a l’odi i la dissort.

L’acció transcorre en un lloc habitat per un poble pintoresc, simpàtic i resignadament sotmès a l’arbitri de les jerarquies.
Sobre la ciutat arriba “La Pesta”, poder de la vella estirp apocalíptica que simbolitza en aquest espectacle la subjecció dels homes a la tirania de la por.
Un divertiment vigorós i humà a l’estil renaixentista de La Commedia dell’Arte.

*Divertimento en italiàsignifica 'diversió' i també és una forma musical (amb el mateix doble sentit del títol de l’espectacle anterior Scherzo).

Divertimento es va estrenar el 6 de juliol de 2003 al Convent de Sant Agustí dins la programació del Grec Festival de Barcelona

 

Fitxa artística

El loco i La Pesta Òscar Bosch          
Bruixa Elia Corra                
Dama Jove Isabella Ester Cort                
Esmeraldina Eva Cutura  
Pulcinela (en alternança) Roger Julià i Santi Monreal       
Noble Ariadna i Dottore de la Pesta Anna Sahun          
Arlequí Marc Vilavella

Pantomima i combats Pawel Rouba
Màscares i “Palco scenico” Stefano Pertoco
Vestuari amb la col·laboració de Ramon Ivars
Fotografies Ros Ribas

Dramatúrgia i direcció Gemma Beltran (gb)

Producció Baubo SCCL

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

 

Cançons a capel·la
L’Umorista. G.Giacomo Gastoldi (1622)
Tre ciechi siamo. G.Domenico da Nola (1602)
Chi la gagliarda. Baldaassare Donato (1603)

Llegir més
Scherzo

Scherzo

Deixa una opinió
Scherzo

Broma... broma joiosa i a vegades impúdica.
Un esclat d’alegria i amor per la festa.
Una mascarada per a desemmascarar la veritat...

Ens hem deixat atrapar pel fenomen irresistible de la Comèdia de l’Art i hem volgut fer un espectacle de creació seguint fidelment la seva tècnica all’improvvisso i l’estil dels canovaccios del segle XVI.

Scherzo, joc i broma... broma joiosa i a vegades impúdica. Un esclat d’alegria i amor per la festa. Una mascarada per a desemmascarar la veritat.. Ens hem deixat atrapar pel fenomen irresistible de la Comèdia de l’Art i hem volgut fer un espectacle de creació seguint fidelment la seva tècnica “all’improvvisso” i l’estil dels "canovaccios" del segle XVI. Amb una única finalitat, no avorrir mai fent “espectacle” amb una important càrrega d’anàlisi dels contrastos socials. Reflexionant amb humor i passió sobre el treball de creació. Enllaçant les qualitats de la interpretació, del mim, de l'acrobàcia, del cant, de l’esgrima, de la dansa a través dels seus personatges, plens de vigor i humanitat. La Comèdia de l’Art, que neix sota el signe de la trobada entre la gran tradició religiosa de l’edat mitjana, el nou esperit del Renaixement i la cultura carnavalesca, entre les formes del teatre popular, la tradició de la fira, els saltimbanquis, dels xerraires i de la comèdia erudita llatina i grega; entre els carrers, les places i els corrals de reis i nobles. Ens arriba avui a través dels segles, amb el seu humor eloqüent i amb una càrrega d’optimisme, que sens dubte necessitem.

*Scherzo de l'italià: "joc" també és una forma musical. Un títol escollit pel seu doble sentit i que representa les intencions mes lúdiques de l’espectacle.

Scherzo va ser estrenat el 14 de juliol de 2002 al Convent de Sant Agustí dins la programació del Grec Festival de Barcelona


Fitxa artística

Capitano i Pantalone Òscar Bosch
Colombina Elia Corral
Beatrice Ester Cort
Bruixa i cosina Eva Cutura
Enamorat Lelio Albert Feixas
Enamorat Juan de la Cruz Roger Julià
Arlequí (en alternança) Santi Monreal i Marc Vilavella
Trufaldino i Francesca Anna Sahun

Assistent a la direcció Sandra Monclús
Pantomima i combats Pawel Rouba
Màscares i “Palco scenico”  Stefano Perocco
Fotografies Ros Ribas
Vestuari amb la col·laboració de Ramon Ivars

Dramatúrgia i direcció Gemma Beltran (gb)

Producció Baubo SCCL

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 
Cançons:
ROSTIVA I CORNI E LE CATAGNE IN FORNO   (A. Banchieri 1567-1634)
VIVA TUTTE LE VEZZOCE (Felice Giardini, 1716-1796)
GLI AMANTI MORESCANDO (A. Banchieri, 1567-1634)

Llegir més