La Flauta Màgica

Una particular interpretació de l'estructura del cabaret literari amb fragments revisitats d'autors seleccionats i materials de l'actualitat, posats en acció amb una gran vis còmica.

1er premi XIV "Certamen Nacional de Directoras de Escena de España"  2011

Quatre personatges a "porta tancada" creen una tensió absurda i realista, còmica i profundament humana a través dels "cercles de l'inframon".

Una particular interpretació de l'estructura del cabaret literari amb fragments revisitats d'autors seleccionats i materials de l'actualitat, posats en acció amb una gran vis còmica.

Teatre dins el teatre on el ball, la música, la poesia i la paròdia prenen forma guiats per l'humor i el ritme, en un ventall de recursos actorals que van de la dansa i el gest virtuós al cant i a la interpretació.

Una sàtira plena dels efectes de l'humor, amb una estructura que reinterpreta el cabaret i parla amb la seva força endimoniadament còmica.

A vegades una visió de l'infern com a societat organitzada, un quelcom a veure, i si es pot, a entendre, d'altres com un lloc retret, generalment subterrani, on hom guarda coses que no convé que siguin a l'abast de tothom..., d'altres un carnaval que no s'atura.

Fitxa artística

Dramaturgia i direcció Gemma Beltran
Intèrprets Marc Vilavella 
Oscar Bosch
Robert Gonzlalez
 David Marcé
en alternança amb 
Toni Vinyals, Jordi Llordella i Marc Pujol
Il·luminador David Bofarull
Escenografia i vestuari Ramón Ivars
Ajudant de direcció Roger Julia
Realització vestuari Leo Quintana
Arranjaments musicals Marc Sambola Manyé
Fotografies Juan Carlos García

Textos de referència:
DIVINA COMÈDIA-INFERN- Dante Alighieri
A PORTA TANCADA- Jean Paul Sartre
INFERNO - August Strindberg
EL PROCÉS - Kafka
EL DOCTOR FAUST - Marlowe
FAUSTO - Goethe
DITES I ACUDITS POPULARS
RECULL D'ENTREVISTES: QUÈ ÉS PER A TU L'INFERN?

Una comèdia deliciosa, basada en el conflicte amorós que com bé sabem, no s’acaba mai. A Tocata i Fuga, els enganys i les falses identitats són els embolics que donen forma a la trama.

Tocata i fuga

Seguin amb l’estil renaixentista de “La Commedia dell’Arte“ aquesta és una comèdia deliciosa, basada en el conflicte amorós que com bé sabem, no s’acaba mai. A “Tocata i Fuga”, els enganys i les falses identitats són els embolics que donen forma a la trama.

Un Joc a través del desig, l’amor-passió, la seducció, la gelosia, la frustració sexual, l’enveja, les formes pertinents, .... no faltarà l’elixir d’amor que junt amb una llei d’abstinència sexual farà que tothom acabi a les masmorres .... L’engany descarat i l’acudit agosarat seran per una estona la norma davant la gran força que mou el món, el desig i la passió amorosa.

Tocata i fuga es va estrenar el dia 10 de febrer de 2004 al Jove Teatre Regina de Barcelona

Fitxa artística

Cortesà Teador Òscar Bosch
Zania Elia Corral
Princesa Isotta Ester Cort
Zerlina Casta Divina Eva Cutura
Cavaller Tristan Joan Carles Martel i Robert Gonzalez (en alternança)
Cortesà Fidelio Santi Monreal
Noble Orlando Anna Sahun
Capitano “Altius-Fortius-Citius” Toni Vinyals i Robert Gonzalez (en alternança)

Mascares Stefano Perocco
Pantomima i combats Pawel Rouba
Il·luminació J.L. Gascón
Vestuari amb la col·laboració de Ramon Ivars
Fotografies Ros Ribas

Dramatúrgia i direcció Gemma Beltran (gb)

Producció Baubo SCCL

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Cançons a tres i cinc veus a capel·la:
Un giovane e il suo dolce amor. Thomas Morley 1603
Il zambaione musica. Introduzione. A. Banchieri, 1592
O mio bene. Claudio Monteverdi 1643

Broma... broma joiosa i a vegades impúdica.
Un esclat d’alegria i amor per la festa.
Una mascarada per a desemmascarar la veritat...

Ens hem deixat atrapar pel fenomen irresistible de la Comèdia de l’Art i hem volgut fer un espectacle de creació seguint fidelment la seva tècnica all’improvvisso i l’estil dels canovaccios del segle XVI.

Scherzo, joc i broma... broma joiosa i a vegades impúdica. Un esclat d’alegria i amor per la festa. Una mascarada per a desemmascarar la veritat.. Ens hem deixat atrapar pel fenomen irresistible de la Comèdia de l’Art i hem volgut fer un espectacle de creació seguint fidelment la seva tècnica “all’improvvisso” i l’estil dels "canovaccios" del segle XVI. Amb una única finalitat, no avorrir mai fent “espectacle” amb una important càrrega d’anàlisi dels contrastos socials. Reflexionant amb humor i passió sobre el treball de creació. Enllaçant les qualitats de la interpretació, del mim, de l'acrobàcia, del cant, de l’esgrima, de la dansa a través dels seus personatges, plens de vigor i humanitat. La Comèdia de l’Art, que neix sota el signe de la trobada entre la gran tradició religiosa de l’edat mitjana, el nou esperit del Renaixement i la cultura carnavalesca, entre les formes del teatre popular, la tradició de la fira, els saltimbanquis, dels xerraires i de la comèdia erudita llatina i grega; entre els carrers, les places i els corrals de reis i nobles. Ens arriba avui a través dels segles, amb el seu humor eloqüent i amb una càrrega d’optimisme, que sens dubte necessitem.

*Scherzo de l'italià: "joc" també és una forma musical. Un títol escollit pel seu doble sentit i que representa les intencions mes lúdiques de l’espectacle.

Scherzo va ser estrenat el 14 de juliol de 2002 al Convent de Sant Agustí dins la programació del Grec Festival de Barcelona


Fitxa artística

Capitano i Pantalone Òscar Bosch
Colombina Elia Corral
Beatrice Ester Cort
Bruixa i cosina Eva Cutura
Enamorat Lelio Albert Feixas
Enamorat Juan de la Cruz Roger Julià
Arlequí (en alternança) Santi Monreal i Marc Vilavella
Trufaldino i Francesca Anna Sahun

Assistent a la direcció Sandra Monclús
Pantomima i combats Pawel Rouba
Màscares i “Palco scenico”  Stefano Perocco
Fotografies Ros Ribas
Vestuari amb la col·laboració de Ramon Ivars

Dramatúrgia i direcció Gemma Beltran (gb)

Producció Baubo SCCL

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 
Cançons:
ROSTIVA I CORNI E LE CATAGNE IN FORNO   (A. Banchieri 1567-1634)
VIVA TUTTE LE VEZZOCE (Felice Giardini, 1716-1796)
GLI AMANTI MORESCANDO (A. Banchieri, 1567-1634)