Dei Furbi

Recomana - per Pep Barbany

La Flauta màgica al Recomana.cat per Pep Barbany

Ens fa molta il·lusió compartir amb vosaltres aquesta crítica.

Enllaç a la crítica

Màgia escènica, talent infinit i somriures

¿Musical? ¿Òpera? ¿Espectacle familiar? No és fàcil posar una etiqueta a les originals propostes de la companyia Dei Furbi , sempre disposats a manllevar tota mena de clàssics i donar-los el seu segell personal, ple de frescor, diversió i molt de respecte, i servit per un grup d'actors i actrius que ballen, canten i ens fan riure: amb el cant a "capella", un armari-quatre draps Dei Furbi et transporten en un tres i no res a un món de somni.
La flauta màgica, que torna a fer temporada a La Seca-Espai Brossa cinc anys després de la seva estrena i un munt de premis i èxit de públic, és una versió molt lliure de l'òpera de Mozart. Explicada en poc més d'una hora, des del primer moment està clar que no s'ha perdut l'essència, i que per explicar aquesta llarga història en gairebé una hora i mitja es va al gra i sense contemplacions. Això sí, conservant i amplificant una mica bàsic en aquesta peça: la màgia.
La peça comença com un somni, amb sis personatges vinguts del futur amb vestits asèptics i màscara antigàs. Després del seu coreogràfic pròleg, comencen les oníriques aventures de la dolça Pamina, el seu enamorat Tamino i l'inseparable Papageno, a més d'altres personatges. Des del primer moment, i durant tota la funció (sense un descans ni una baixada ni en el ritme ni en la diversió) La flauta màgica atrapa l'espectador, li roba el somriure i ja no el deixa fins al final. Cada moment és una sorpresa, un nou divertiment que es viu amb absoluta felicitat des de la platea. Pocs espectacles són capaços de desarmar l'espectador de qualsevol prejudici o etiqueta prèvia i connectar amb aquest món màgic i oníric que està a l'interior de tots nosaltres.
En una escenografia molt simple que juga literalment amb un armari i unes teles, i amb sis magnífics i polivalents intèrprets, la directora Gemma Beltran demostra un gran domini de la Commedia dell Arte, i en acabar l'espectacle et deixa amb ganes de més, que t'expliqui una altra faula, la que sigui, per així no despertar i continuar gaudint.
La reestrena de La flauta màgica és una nova  i magnífica oportunitat de recuperar aquesta petita meravella escènica que no deixa de sorprendre, i és capaç de ben segur de crear nous seguidors de la companyia Dei Furbi , sensibles creadors de caramels com aquest, que ens transporta al teatre més ancestral, delicat i proper. Benvinguts a la màgia!

 


 
Nos hace mucha ilusión compartir con vosotros esta crítica.

Magia escénica, talento infinito y sonrisas

¿Musical? ¿Òpera? ¿Espectáculo familiar? No es fácil poner una etiqueta a las originales propuestas de la compañía Dei Furbi, siempre dispuestos a tomar prestados todo tipo de clásicos y darles su sello personal, lleno de frescor, diversión y mucho respeto, y servido por un grupo de actores y actrices que bailan, cantan y nos hacen reir: con el canto a "capella", un armario, cuatro trapos Dei Furbi te transportan en un santiamén a un mundo de sueños. La flauta mágica, que vuelve a hacer temporada en La Seca-Espai Brossa cinco años después de su estreno y un montón de premios y éxito de público, es una versión muy libre de la ópera de Mozart. Explicada en poco más de una hora, desde el primer momento está claro que no se ha perdido la esencia, y que para explicar esta larga historia en casi una hora y media se va al grano y sin contemplaciones. Eso sí, conservando y amplificando un básico en esta pieza: la magia. La pieza empieza como un sueño, con seis personajes venidos del futuro con vestidos asépticos y máscara antigás. Después de su coreográfico prólogo, empiezan las oníricas aventuras de la dulce Pamina, su enamorado Tamino y el inseparable Papageno, además de otros personajes. Desde el primer momento, y durante tota la función (sin un descanso ni una bajada ni en el ritmo ni en la diversión) La flauta mágica atrapa al espectador, le roba la sonrisa y ya no le deja hasta el final. Cada momento es una sorpresa, un nuevo divertimento que se vive con absoluta felicidad desde la platea. Pocos espectáculos son capaces de desarmar al espectador de cualquier prejuicio o etiqueta previa y conectar con este mundo mágico y onírico que está en el interior de todos nosotros. En una escenografía muy simple que juega literalmente con un armario y unas telas, y con seis magníficos y polivalentes intérpretes, la directora Gemma Beltran demuestra un gran dominio de la Commedia dell Arte, y al acabar el espectáculo te deja con ganas de más, que te explique otra fábula, la que sea, para así no despertar y continuar disfrutando. El reestreno de La flauta mágica es una nueva  y magnífica oportunidad de recuperar esta pequeña maravilla escénica que no deja de sorprender, y es capaz seguro de crear nuevos seguidores de la compañía Dei Furbi, sensibles creadores de caramelos como este, que nos transporta al teatro más ancestral, delicado y próximo. Bienvenidos a la magia!