Crítica d'Oklahoma a Recomana

Crítica d'Oklahoma a Recomana

Seguim amb bones crítiques, aquest cop de'n Ferran Baile per al Recomana

Enllaç a la crítica

Una joia escènica

Talent, enginy, virtuosisme dramatúrgic i actoral i autenticitat. La compañía Dei Furbi ens regala, tot celebrant el seu quinzè aniversari, un espectacle insòlit i que toca la genialitat. L´excel.lent directora i dramaturga Gemma Beltran, anima i motor de Dei Furbi, ha ordit una enginyosa trama en la que tenen cabuda els textos de Kafka (Metamorfosi, El procés, El Castell), Calderón de la Barca (La vida es sueño), Luigi Pirandello (Sis personatges a la recerca d´autor), Lewis Carroll (Alicia al país de les meravelles) i en el que flota l´esperit d´Esperant a Godot de Beckett.

Inspirant-se en el capítol final de l´obra pòstuma, inacabada, Amèrica (o el desaparegut), on hi apareix El Gran Teatre d´Oklahoma, dos actors i una actriu es troben buscant el camí del misteriós i llunyà teatre que ofereix personatges per a tots, absolutament tots i totes, els actors i actrius del món.

La posta en escena fidel a l´esperit de Dei Furbi es basa fonamentalment amb el treball actoral, on intervenen el treball corporal, gestual i dansat, la veu i la música cantada a capella. Tot dins un espai aparentment minimalista, un terra blanc creuat per dos línees negres en forma d´ aspa, que esdevindran elàstics capaços de transformar-se en miralls, castell i portes. Els tres actors es mouen, en una permanent acció al llarg de l´obra per aquestes  línees negres en aspa i circumdant el quadrat escènic. Al final quasi de forma màgica el terrra blanc esponjós acull dins seu als protagonistes com un capoll de seda, per guiar-los fins l´espai final, el somniat Teatre d´Oklahoma per poder obtenir el paper de la seva vida (que no desvetllarem).  Un espai escènic màgicament concebut pel reconegut escenògraf Ramón B. Ivars i la mateixa Gemma Beltran.

Tres actors en estat de gràcia

Extraordinària l´interpretació dels tres únics protagonistes, amb un domini del cos, de la gestualitat i de la veu, parlada i cantada a capella, admirable. Tot dins un exercici actoral de gran exigència física. Toni Viñals, Robert González i Anna Alborch, broden fins deixar-te bocabadat la magnífica historia pensada per Gemma Beltran. Son molts anys de treball en comú més de deu en el cas dels actors i prop de quatre en el cas de la lluminosa  Anna Alborch que a més ens ofereix una cristal.lina tessitura de soprano. Toni Viñals es permet un toc fenomenal de Janis Joplin i la versió d´El vol del borinot de Rimski-Korsakov, amb la que s´inicia l´espectacle, i les dues versions de la cançó popular La Cucaracha (una gregoriana i l´altre “divertimento”), li posen la cirereta a un espectacle memorable.

Un Dei Furbi sorprenent però fidel

Tot amb sols 60 minuts, una horeta, que passa volant. Comença sorprenent-nos, inclús als seguidors de Dei Furbi, ja que canvia registres, però no les essències. Dins de l´humor surrealista, absurd, alegrament kafkià, hi ha Commedia dell´Arte i es manté l´humor característic en que Dei Furbi ha sabut tractar temes tan actuals, i dramàtics, com la recerca de la pròpia identitat i la tràgica solitud personal dins l´era de la “comunicació”.   

Quinze anys de Dei Furbi

Va ser el 14 de juliol del 2002 al convent de Sant Agustí i dins de la programació del Grec que va néixer la companyia amb el seu exitós primer muntatge, Scherzo. Des de llavors una continuïtat d´ èxit i de recerca escènica mantenint les constants del treball actoral amb el seu ampli ventall (veu parlada i cantada, treball gestual i de cos, dansa..), com a base dels espectacles combinant textos i estils del teatre classic universal. Així van naixent, Divertiment (2003), Tocata i fuga (2005), l´adaptació de L´îlla dels esclaus de Pierre de Marivaux (2006), Hores de Shakespeare (2008), Asufre (2009), La Flauta Màgica-variacions Dei Furbi (2013-Millor espectacle musical, premi Max 2014), Trilogia Mozart (2014-15) i Oklahoma (2016). www.deifurbi.com

Gemma Beltran. Es sens dubte una de les grans directores i dramaturgues del teatre contemporani.  Va començar la seva trajectòria artística, fundant la seva primera companyia, Baubo, teatre de moviment, on hi participava també com ballarina i actriu. De 1990 al 2003, va representar els seus espectacles arreu, recollint premis i reconeixements. Amb Anima nòmada, va posar fi a la trajectòria de Baubo, per dur endavant el nou projecte Dei Furbi. Llicenciada en  Art Dramàtic i Diplomada en Pantomima i amb una amplia experiència artística a Itàlia i França, és actualment professora de l´Institut del Teatre en les especialitats de Commedia dell´Art, Esgrima teatral i Entrenament Actoral.  

Els Actors

Toni Viñals (Barcelona, 1978),és un actor, cantant i ballarí prou conegut, especialment pels seus recents treballs amb Dagoll Dagom (Mar i Cel i com a protagonista a Scaramouche, el musical). Aquesta mateixa temporada ha protagonitzat també el premiat espectacle Renard o el llibre de les bèsties (Teatre Lliure). Des del 2001 en que va debutar amb La bella Helena al Teatre Victòria ha encadenat un continu de meritoris treballs (Dagoll Dagom, ja hi era a El Mikado del 2005, Lazzigags, Companyia Roberto G. Alonso, Teatre Obligatori..), combinats amb una continua preparació en tots els àmbits artistics que l´ha convertit en un dels actors més brillants i complerts de la seva generació. Des del 2005 col.labora asiduament amb la Companyia Dei Furbi.

Robert González (Barcelona, 1982). Llicenciat a l´Institut del Teatre. Membre fundador de la companyia Els Pirates (Círcol Maldà), que acaben de complir també els seus 15 anys. Col.labora amb Dei Furbi des del 2005. Es actor, cantant i ballarí. Darrerament l´hem pogut veure a més dels muntatges d´Els Pirates, a A teatro con Eduardo (exquisid cantant napolità, Teatre Lliure-2015-16), L´hort dels cirerers (TNC-2015), Aquellos días azules (Círcol Maldà-2014) i co-dirigint i actuant a Brundibar, que va obrir la temporada del Gec, i a

Anna Alborch (Xàtiva, 1979). Actriu, cantant i ballarina. Llicenciada a l´Institut del Teatre de Barcelona (promoció 2007). Ha format part del Cor Polifònic de Xàtiva i té gravats uns CDs de Música Popular Infantil per a Llibres de text (Xino Xano, d´editorial Onda i Solfa, d´Editorial Casals. Es també Llicenciada en Filologia Hispànica per l´Universitat València (2002). Forma pàrt des del 2007 de la compañía Egos Teatre amb la que ha treballat als espectacles, Ruddigore, L´Esquetlla de la Torrasa, Joan sense por, La casa sota la sorra…Amb Dei Furbi, amb els qui va començar a treballar fa quatre anys ha intervingut a La flauta màgica (gira). També ha formay part dels elencs de Lazzigags (Tom Sawyer detectiu), Merda d´artista, el musical (Barts), Cantania (Auditori), El libro de la selva (Teatre Olympia de València i gira) i Dagoll Dagom (Scaramouche, el musical-Teatre Victòria).

Una brillant generació d´actors polivalents

Cal destacar el que podem gaudir a l´escena catalana d´una brillant generació d´actors i actrius polivalents que estan en continua evolució, que van començar molt joves i estan en la daurada edat dels 30 als 40, en plenitud física i un gran domini de l´ofici. A més, i és un aspecte molt a valorar, amb l´amor el teatrei l´humilitat personal, lluny d´egos mal entesos, per seguir progresant, cercant nous camins, arriscant i amb un gran respecte i afecte pels seus companys de generació i fidels a les companyies independents en les que han anat creixent.. Així podem gaudir de companyies com Els Pirates (15 anys), Dei Furbi (15 anys) o Egos Teatre (12 anys), que intercanvien actors-actrius i nodreixen també puntualment a les grans companyies del teatre més comercial (Dagoll Dagom, La Cubana, TNC, Teatre Lliure..).

Fa poc ho comentàvem en el cas de T de Teatre (25 anys), germana major de les joves companyies i aquest esperit de respecte pels diversos projectes de cadascun dels seus integrants i a l´hora la fidelitat renovada als orígens.


 

Seguimos con buenas críticas, esta vez de parte de Ferran Baile para el Recomana

Enlace a la crítica

 

 

 

 

Menu Footer