Crítica d'Oklahoma a Recomana

Crítica d'Oklahoma a Recomana

Seguim amb bones crítiques, aquest cop de'n Ferran Baile per al Recomana

Enllaç a la crítica

Una joia escènica

Talent, enginy, virtuosisme dramatúrgic i actoral i autenticitat. La compañía Dei Furbi ens regala, tot celebrant el seu quinzè aniversari, un espectacle insòlit i que toca la genialitat. L´excel.lent directora i dramaturga Gemma Beltran, anima i motor de Dei Furbi, ha ordit una enginyosa trama en la que tenen cabuda els textos de Kafka (Metamorfosi, El procés, El Castell), Calderón de la Barca (La vida es sueño), Luigi Pirandello (Sis personatges a la recerca d´autor), Lewis Carroll (Alicia al país de les meravelles) i en el que flota l´esperit d´Esperant a Godot de Beckett.

Inspirant-se en el capítol final de l´obra pòstuma, inacabada, Amèrica (o el desaparegut), on hi apareix El Gran Teatre d´Oklahoma, dos actors i una actriu es troben buscant el camí del misteriós i llunyà teatre que ofereix personatges per a tots, absolutament tots i totes, els actors i actrius del món.

La posta en escena fidel a l´esperit de Dei Furbi es basa fonamentalment amb el treball actoral, on intervenen el treball corporal, gestual i dansat, la veu i la música cantada a capella. Tot dins un espai aparentment minimalista, un terra blanc creuat per dos línees negres en forma d´ aspa, que esdevindran elàstics capaços de transformar-se en miralls, castell i portes. Els tres actors es mouen, en una permanent acció al llarg de l´obra per aquestes  línees negres en aspa i circumdant el quadrat escènic. Al final quasi de forma màgica el terrra blanc esponjós acull dins seu als protagonistes com un capoll de seda, per guiar-los fins l´espai final, el somniat Teatre d´Oklahoma per poder obtenir el paper de la seva vida (que no desvetllarem).  Un espai escènic màgicament concebut pel reconegut escenògraf Ramón B. Ivars i la mateixa Gemma Beltran.

Tres actors en estat de gràcia

Extraordinària la interpretació dels tres únics protagonistes, amb un domini del cos, de la gestualitat i de la veu, parlada i cantada a capella, admirable. Tot dins un exercici actoral de gran exigència física. Toni Viñals, Robert González i Anna Alborch, broden fins deixar-te bocabadat la magnífica historia pensada per Gemma Beltran. Son molts anys de treball en comú més de deu en el cas dels actors i prop de quatre en el cas de la lluminosa  Anna Alborch que a més ens ofereix una cristal.lina tessitura de soprano. Toni Viñals es permet un toc fenomenal de Janis Joplin i la versió d´El vol del borinot de Rimski-Korsakov, amb la que s´inicia l´espectacle, i les dues versions de la cançó popular La Cucaracha (una gregoriana i l´altre “divertimento”), li posen la cirereta a un espectacle memorable.

Un Dei Furbi sorprenent però fidel

Tot amb sols 60 minuts, una horeta, que passa volant. Comença sorprenent-nos, inclús als seguidors de Dei Furbi, ja que canvia registres, però no les essències. Dins de l´humor surrealista, absurd, alegrament kafkià, hi ha Commedia dell´Arte i es manté l´humor característic en que Dei Furbi ha sabut tractar temes tan actuals, i dramàtics, com la recerca de la pròpia identitat i la tràgica solitud personal dins l´era de la “comunicació”.   

Quinze anys de Dei Furbi

Va ser el 14 de juliol del 2002 al convent de Sant Agustí i dins de la programació del Grec que va néixer la companyia amb el seu exitós primer muntatge, Scherzo. Des de llavors una continuïtat d´ èxit i de recerca escènica mantenint les constants del treball actoral amb el seu ampli ventall (veu parlada i cantada, treball gestual i de cos, dansa..), com a base dels espectacles combinant textos i estils del teatre classic universal. Així van naixent, Divertiment (2003), Tocata i fuga (2005), l´adaptació de L´îlla dels esclaus de Pierre de Marivaux (2006), Hores de Shakespeare (2008), Asufre (2009), La Flauta Màgica-variacions Dei Furbi (2013-Millor espectacle musical, premi Max 2014), Trilogia Mozart (2014-15) i Oklahoma (2016). www.deifurbi.com

Gemma Beltran. Es sens dubte una de les grans directores i dramaturgues del teatre contemporani.  Va començar la seva trajectòria artística, fundant la seva primera companyia, Baubo, teatre de moviment, on hi participava també com ballarina i actriu. De 1990 al 2003, va representar els seus espectacles arreu, recollint premis i reconeixements. Amb Anima nòmada, va posar fi a la trajectòria de Baubo, per dur endavant el nou projecte Dei Furbi. Llicenciada en  Art Dramàtic i Diplomada en Pantomima i amb una amplia experiència artística a Itàlia i França, és actualment professora de l´Institut del Teatre en les especialitats de Commedia dell´Art, Esgrima teatral i Entrenament Actoral.  

Els Actors

Toni Viñals (Barcelona, 1978),és un actor, cantant i ballarí prou conegut, especialment pels seus recents treballs amb Dagoll Dagom (Mar i Cel i com a protagonista a Scaramouche, el musical). Aquesta mateixa temporada ha protagonitzat també el premiat espectacle Renard o el llibre de les bèsties (Teatre Lliure). Des del 2001 en que va debutar amb La bella Helena al Teatre Victòria ha encadenat un continu de meritoris treballs (Dagoll Dagom, ja hi era a El Mikado del 2005, Lazzigags, Companyia Roberto G. Alonso, Teatre Obligatori..), combinats amb una continua preparació en tots els àmbits artistics que l´ha convertit en un dels actors més brillants i complerts de la seva generació. Des del 2005 col.labora asiduament amb la Companyia Dei Furbi.

Robert González (Barcelona, 1982). Llicenciat a l´Institut del Teatre. Membre fundador de la companyia Els Pirates (Círcol Maldà), que acaben de complir també els seus 15 anys. Col.labora amb Dei Furbi des del 2005. Es actor, cantant i ballarí. Darrerament l´hem pogut veure a més dels muntatges d´Els Pirates, a A teatro con Eduardo (exquisid cantant napolità, Teatre Lliure-2015-16), L´hort dels cirerers (TNC-2015), Aquellos días azules (Círcol Maldà-2014) i co-dirigint i actuant a Brundibar, que va obrir la temporada del Grec.

Anna Alborch (Xàtiva, 1979). Actriu, cantant i ballarina. Llicenciada a l´Institut del Teatre de Barcelona (promoció 2007). Ha format part del Cor Polifònic de Xàtiva i té gravats uns CDs de Música Popular Infantil per a Llibres de text (Xino Xano, d´editorial Onda i Solfa, d´Editorial Casals. Es també Llicenciada en Filologia Hispànica per l´Universitat de València (2002). Forma part des del 2007 de la compañía Egos Teatre amb la que ha treballat als espectacles, Ruddigore, L´Esquetlla de la Torrasa, Joan sense por, La casa sota la sorra… Amb Dei Furbi, amb els qui va començar a treballar fa quatre anys ha intervingut a La flauta màgica (gira). També ha format part dels elencs de Lazzigags (Tom Sawyer detectiu), Merda d´artista, el musical (Barts), Cantania (Auditori), El libro de la selva (Teatre Olympia de València i gira) i Dagoll Dagom (Scaramouche, el musical-Teatre Victòria).

Una brillant generació d´actors polivalents

Cal destacar que podem gaudir a l´escena catalana d´una brillant generació d´actors i actrius polivalents que estan en continua evolució, que van començar molt joves i estan en la daurada edat dels 30 als 40, en plenitud física i un gran domini de l´ofici. A més, i és un aspecte molt a valorar, amb l´amor el teatre i l´humilitat personal, lluny d´egos mal entesos, per seguir progresant, cercant nous camins, arriscant i amb un gran respecte i afecte pels seus companys de generació i fidels a les companyies independents en les que han anat creixent. Així podem gaudir de companyies com Els Pirates (15 anys), Dei Furbi (15 anys) o Egos Teatre (12 anys), que intercanvien actors-actrius i nodreixen també puntualment a les grans companyies del teatre més comercial (Dagoll Dagom, La Cubana, TNC, Teatre Lliure..).

Fa poc ho comentàvem en el cas de T de Teatre (25 anys), germana major de les joves companyies i aquest esperit de respecte pels diversos projectes de cadascun dels seus integrants i a l´hora la fidelitat renovada als orígens.


 

Seguimos con buenas críticas, esta vez de parte de Ferran Baile para el Recomana

Enlace a la crítica

Una joya escénica

Talento, ingenio, virtuosismo dramatúrgico y actoral y autenticidad. La compañía Dei Furbi nos regala, celebrando su quinceavo aniversario, un espectáculo insólito y que toca la genialidad. La excelente directora y dramaturga Gemma Beltran, alma y motor de Dei Furbi, ha urdido una ingeniosa trama en la que tienen cabida los textos de Kafka (Metamorfosis, El proceso, El Castillo), Calderón de la Barca (La vida es sueño), Luigi Pirandello (Seis personajes en busca de autor), Lewis Carroll (Alicia en el pais de las maravillas) y en el que flota el espíritu de Esperando a Godot de Beckett.

Inspirándose en el capítulo final de la obra póstuma, inacabada, América (o el desaparecido), donde aparece El Gran Teatro de Oklahoma, dos actores y una actriz se encuentran buscando el camino del misterioso y lejano teatro que ofrece personajes para todos, absolutamente todos y todas, los actores y actrices del mundo.

La puesta en escena fiel al espíritu de Dei Furbi se basa fundamentalmente en el trabajo actoral, donde intervienen el trabajo corporal, gestual y de danza, la voz y la música cantada a capella. Todo dentro de un espacio aparentemente minimalista, un suelo blanco cruzado por dos líneas negras en forma de aspa, que se convertirán en elásticos capaces de transformarse en espejos, castillo y puertas. Los tres actores se mueven, en una permanente acción a lo largo de la obra por estas líneas negras en aspa y circundante el cuadrado escénico. Al final casi de forma mágica el suelo blanco esponjoso acoge dentro suyo a los protagonistas como un capullo de seda, para guiarlos hasta el espacio final, el soñado Teatro de Oklahoma para poder obtener el papel de su vida (que no desvelaremos).  Un espacio escénico mágicamente concebido por el reconocido escenógrafo Ramón B. Ivars y la misma Gemma Beltran.

Tres actores en estado de gracia

Extraordinaria la interpretación de los tres únicos protagonistas, con un dominio del cuerpo, de la gestualidad y de la voz, hablada y cantada a capella, admirable. Todo dentro de un ejercicio actoral de gran exigencia física. Toni Viñals, Robert González y Anna Alborch, bordan hasta dejarte boquiabierto la magnífica historia pensada por Gemma Beltran. Son muchos años de trabajo en común más de diez en el caso de los actores y cerca de cuatro en el caso de la luminosa Anna Alborch que además nos ofrece una cristalina tesitura de soprano. Toni Viñals se permite un toque fenomenal de Janis Joplin y la versión de El vuelo del moscardón de Rimski-Korsakov, con la que se inicia el espectáculo, y las dos versiones de la canción popular La Cucaracha (una gregoriana y la otra “divertimento”), le ponen la guinda a un espectáculo memorable.

Un Dei Furbi sorprendente pero fiel

Todo en sólo 60 minutos, una horita, que pasa volando. Empieza sorprendiéndonos, incluso a los seguidores de Dei Furbi, ya que cambia registros, pero no las esencias. Dentro del humor surrealista, absurdo, alegremente kafkiano, hay Commedia dell´Arte y se mantiene el humor característico en el que Dei Furbi ha sabido tratar temas tan actuales, y dramáticos, como la búsqueda de la propia identidad y la trágica soledad personal en la era de la “comunicación”.   

Quince años de Dei Furbi

Fué el 14 de Julio de 2002 en el convento de Sant Agustí y dentro de la programación del Grec que nació la compañía con su exitoso primer montaje, Scherzo. Desde entonces una continuidad de éxito y de investigación escénica manteniendo las constantes del trabajo actoral con su amplio abanico (voz hablada y cantada, trabajo gestual y de cuerpo, danza...), como base de los espectáculos combinando textos y estilos del teatro clásico universal. Así van naciendo, Divertimento (2003), Tocata y fuga (2005), la adaptación de La îsla de los esclavos de Pierre de Marivaux (2006), Horas de Shakespeare (2008), Asufre (2009), La Flauta Mágica-variaciones Dei Furbi (2013-Mejor espectáculo musical, premio Max 2014), Trilogía Mozart (2014-15) y Oklahoma (2016). www.deifurbi.com

Gemma Beltran. Es sin duda una de lass grandes directoras y dramaturgas del teatro contemporaneo. Empezó su trayectoria artística, fundando su primera compañía, Baubo, teatro de movimiento, donde participaba también como bailarina y actriz. De 1990 a 2003, representó sus espectáculos recogiendo premios y reconocimientos. Con Álma nómada, puso fin a la trayectoria de Baubo, para llevar adelante el nuevo proyecto Dei Furbi. Licenciada en Arte Dramático y Diplomada en Pantomima y con una amplia experiencia artística en Italia y Francia, es actualmente profesora del Institut del Teatre en las especialidades de Commedia dell´Art, Esgrima teatral y Entrenamiento Actoral.  

Los Actores

Toni Viñals (Barcelona, 1978), es un actor, cantante y bailarín muy conocido, especialmente por sus recientes trabajos con Dagoll Dagom (Mar i Cel y como protagonista en Scaramouche, el musical). Esta misma temporada ha protagonizado también el premiado espectáculo Renard o el llibre de les bèsties (Teatre Lliure). Desde 2001 en que debutó con La bella Helena en el Teatro Victòria ha encadenado un continuo de meritorios trabajos (Dagoll Dagom, ya estaba en El Mikado del 2005, Lazzigags, Compañía Roberto G. Alonso, Teatre Obligatori...), combinados con una continua preparación en todos los ámbitos artísticos que le han convertido en uno de los actores más brillantes y completos de su generación. Desde 2005 colabora asiduamente con la Compañía Dei Furbi.

Robert González (Barcelona, 1982). Licenciado en el Institut del Teatre. Miembro fundador de la compañía Els Pirates (Círcol Maldà), que acaban de cumplir también sus 15 años. Colabora con Dei Furbi desde 2005. Es actor, cantante y bailarín. Últimamente le hemos podido ver además de los montajes de Els Pirates, en A teatro con Eduardo (exquisito cantante napolitano, Teatre Lliure-2015-16), L´hort dels cirerers (TNC-2015), Aquellos días azules (Círcol Maldà-2014) y codirigiendo y actuando en Brundibar, que abrió la temporada del Grec.

Anna Alborch (Xàtiva, 1979). Actriz, cantante y bailarina. Licenciada en el Institut del Teatre de Barcelona (promoción 2007). Ha formado parte del Cor Polifònic de Xàtiva y tiene gravados unos CDs de Música Popular Infantil para Libros de texto (Xino Xano, de editorial Onda y Solfa, de Editorial Casals. Es también Licenciada en Filología Hispánica por la Universidad de València (2002). Forma parte desde 2007 de la compañía Egos Teatre con la que ha trabajado en los espectáculos, Ruddigore, L´Esquetlla de la Torrasa, Joan sense por, La casa sota la sorra… Con Dei Furbi, con los que empezó a trabajar hace cuatro años ha intervenido en La flauta mágica (gira). También ha formado parte de los elencos de Lazzigags (Tom Sawyer detectiu), Merda d´artista, el musical (Barts), Cantania (Auditori), El libro de la selva (Teatre Olympia de València y gira) y Dagoll Dagom (Scaramouche, el musical-Teatre Victòria).

Una brillante generación de actores polivalentes

Cabe destacar que podemos disfrutar en la escena catalana de una brillante generación de actores y actrices polivalentes que están en continua evolución, que empezaron muy jóvenes y están en la dorada edat de los 30 a los 40, en plenitud física y un gran dominio del oficio. Además, y es un aspecto digno de valorar, con el amor al teatro y la humildad personal, lejos de egos mal entendidos, para seguir progresando, buscando nuevos caminos, arriesgando y con un gran respeto y afecto por sus compañeros de generación y fieles a las compañías independientes en las que han ido creciendo. Así podemos disfrutar de compañías como Els Pirates (15 años), Dei Furbi (15 años) o Egos Teatre (12 años), que intercambian actores-actrices y nutren también puntualmente a las grandes compañías del teatro más comercial (Dagoll Dagom, La Cubana, TNC, Teatre Lliure..).

Hace poco lo comentábamos en el caso de T de Teatre (25 años), hermana mayor de las jóvenes compañías y este espíritu de respeto por los diversos proyectos de cada uno de sus integrantes y a la vez la fidelidad renovada en los orígenes.

 

 

Menu Footer